meditar

From Latin meditor.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /mə.diˈta/
• (Valencian) IPA^(key): /me.diˈtaɾ/
• Rhymes: -a(ɾ)

meditar (first-person singular present medito, past participle meditat)

1. (intransitive) to meditate (rest while remaining conscious)
   • 2015, Emmanuel Carrére, El Regne, Anagrama, →ISBN:

     […] uns quants anys més tard, em demanaré si és millor posarse a meditar abans o després dels exercicis de ioga.

     […] a few years later, I'll wonder if it's better to start meditating before or after doing yoga exercises.

2. (transitive, intransitive) to meditate, to ponder, to contemplate
   • 2000, Salvador Llobet i Reverter: la geografia, entre ciència i passió, Institut d'Estudis Catalans, →ISBN, page 98:

     No és imprescindible estudiar moltes matèries, ni llegir molts llibres; poden ser pocs, però bons i ben meditats.

     It's not essential to study many subjects or read many books; they can be few, as long as they're good and well-pondered.

• meditació
• meditatiu
• premeditar

• “meditar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “meditar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “meditar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “meditar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Latin meditor.

• IPA^(key): /mediˈtar/

meditar (present tense meditas, past tense meditis, future tense meditos, imperative meditez, conditional meditus)

1. to ponder

• pensar

Borrowed from Latin meditārī.

meditar (first-person singular present medito, first-person singular preterite meditei, past participle meditado)

1. to meditate
2. inflection of meditar:
   1. first/third-person singular future subjunctive
   2. first/third-person singular personal infinitive

• “meditar” in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa.

From Latin meditor.

• IPA^(key): /mediˈtaɾ/ [me.ð̞iˈt̪aɾ]
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: me‧di‧tar

meditar (first-person singular present medito, first-person singular preterite medité, past participle meditado)

1. (intransitive) to meditate (rest while remaining conscious)
   • 2015, Paloma Sainz Martínez Vara de Rey, Mindfulness para niños, Grupo Planeta Spain →ISBN

     Toda persona debería aprender a meditar, y cuanto antes en la vida lo haga, tanto mejor.

     Everyone should learn to meditate, and the sooner in life that they do, the better.

2. (transitive, intransitive) to meditate, to ponder, to contemplate
   • 2006, Juan C. González, Perspectivas contemporáneas sobre la cognición: categorización, percepción y conceptualización, Siglo XXI, →ISBN, page 77:

     No meditan sobre sus propias representaciones mentales.

     They don't contemplate their own mental representations.

   Synonyms: considerar, contemplar, rumiar

• meditación
• meditador
• meditativo
• premeditar

• “meditar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014