garlar
Catalan
Etymology
From Late Latin garrulāre, denominal from Latin garrulus (“overly talkative”).
Pronunciation
Conjugation
Conjugation of garlar (first conjugation)
infinitive | garlar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | garlant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | garlat | garlada | |||||
plural | garlats | garlades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | garlo | garles | garla | garlem | garleu | garlen | |
imperfect | garlava | garlaves | garlava | garlàvem | garlàveu | garlaven | |
future | garlaré | garlaràs | garlarà | garlarem | garlareu | garlaran | |
preterite | garlí | garlares | garlà | garlàrem | garlàreu | garlaren | |
conditional | garlaria | garlaries | garlaria | garlaríem | garlaríeu | garlarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | garli | garlis | garli | garlem | garleu | garlin | |
imperfect | garlés | garlessis | garlés | garléssim | garléssiu | garlessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | garla | garli | garlem | garleu | garlin |
Derived terms
- garlaire
- garleries
Further reading
- “garlar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
Spanish
Etymology
From Late Latin garrulāre, denominal from Latin garrulus (“overly talkative”). The verb ultimately replaced Latin garrīre (“to chatter, prattle, waffle”).
Verb
garlar (first-person singular present garlo, first-person singular preterite garlé, past participle garlado)
Conjugation
Conjugation of garlar (See Appendix:Spanish verbs)
infinitive | garlar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | garlando | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | garlado | garlada | |||||
plural | garlados | garladas | |||||
singular | plural | ||||||
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
indicative | yo | tú vos |
él/ella/ello usted |
nosotros nosotras |
vosotros vosotras |
ellos/ellas ustedes | |
present | garlo | garlastú garlásvos |
garla | garlamos | garláis | garlan | |
imperfect | garlaba | garlabas | garlaba | garlábamos | garlabais | garlaban | |
preterite | garlé | garlaste | garló | garlamos | garlasteis | garlaron | |
future | garlaré | garlarás | garlará | garlaremos | garlaréis | garlarán | |
conditional | garlaría | garlarías | garlaría | garlaríamos | garlaríais | garlarían | |
subjunctive | yo | tú vos |
él/ella/ello usted |
nosotros nosotras |
vosotros vosotras |
ellos/ellas ustedes | |
present | garle | garlestú garlésvos2 |
garle | garlemos | garléis | garlen | |
imperfect (ra) |
garlara | garlaras | garlara | garláramos | garlarais | garlaran | |
imperfect (se) |
garlase | garlases | garlase | garlásemos | garlaseis | garlasen | |
future1 | garlare | garlares | garlare | garláremos | garlareis | garlaren | |
imperative | — | tú vos |
usted | nosotros nosotras |
vosotros vosotras |
ustedes | |
affirmative | garlatú garlávos |
garle | garlemos | garlad | garlen | ||
negative | no garles | no garle | no garlemos | no garléis | no garlen |
Further reading
- “garlar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.