dispersar
Catalan
Pronunciation
Conjugation
Conjugation of dispersar (first conjugation)
infinitive | dispersar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | dispersant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | dispersat | dispersada | |||||
plural | dispersats | dispersades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | disperso | disperses | dispersa | dispersem | disperseu | dispersen | |
imperfect | dispersava | dispersaves | dispersava | dispersàvem | dispersàveu | dispersaven | |
future | dispersaré | dispersaràs | dispersarà | dispersarem | dispersareu | dispersaran | |
preterite | dispersí | dispersares | dispersà | dispersàrem | dispersàreu | dispersaren | |
conditional | dispersaria | dispersaries | dispersaria | dispersaríem | dispersaríeu | dispersarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | dispersi | dispersis | dispersi | dispersem | disperseu | dispersin | |
imperfect | dispersés | dispersessis | dispersés | disperséssim | disperséssiu | dispersessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | dispersa | dispersi | dispersem | disperseu | dispersin |
Further reading
- “dispersar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “dispersar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “dispersar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “dispersar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Portuguese
Verb
dispersar (first-person singular present disperso, first-person singular preterite dispersei, past participle dispersado)
Conjugation
Conjugation of dispersar (See Appendix:Portuguese verbs)
1Brazil.
2Portugal.
Spanish
Etymology
Derived from Latin dispergō.
Pronunciation
- IPA(key): /dispeɾˈsaɾ/ [d̪is.peɾˈsaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: dis‧per‧sar
Verb
dispersar (first-person singular present disperso, first-person singular preterite dispersé, past participle dispersado)
- (transitive) to disperse
Conjugation
Conjugation of dispersar (See Appendix:Spanish verbs)
Selected combined forms of dispersar
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
singular | plural | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
with infinitive dispersar | |||||||
dative | dispersarme | dispersarte | dispersarle, dispersarse | dispersarnos | dispersaros | dispersarles, dispersarse | |
accusative | dispersarme | dispersarte | dispersarlo, dispersarla, dispersarse | dispersarnos | dispersaros | dispersarlos, dispersarlas, dispersarse | |
with gerund dispersando | |||||||
dative | dispersándome | dispersándote | dispersándole, dispersándose | dispersándonos | dispersándoos | dispersándoles, dispersándose | |
accusative | dispersándome | dispersándote | dispersándolo, dispersándola, dispersándose | dispersándonos | dispersándoos | dispersándolos, dispersándolas, dispersándose | |
with informal second-person singular tú imperative dispersa | |||||||
dative | dispérsame | dispérsate | dispérsale | dispérsanos | not used | dispérsales | |
accusative | dispérsame | dispérsate | dispérsalo, dispérsala | dispérsanos | not used | dispérsalos, dispérsalas | |
with informal second-person singular vos imperative dispersá | |||||||
dative | dispersame | dispersate | dispersale | dispersanos | not used | dispersales | |
accusative | dispersame | dispersate | dispersalo, dispersala | dispersanos | not used | dispersalos, dispersalas | |
with formal second-person singular imperative disperse | |||||||
dative | dispérseme | not used | dispérsele, dispérsese | dispérsenos | not used | dispérseles | |
accusative | dispérseme | not used | dispérselo, dispérsela, dispérsese | dispérsenos | not used | dispérselos, dispérselas | |
with first-person plural imperative dispersemos | |||||||
dative | not used | dispersémoste | dispersémosle | dispersémonos | dispersémoos | dispersémosles | |
accusative | not used | dispersémoste | dispersémoslo, dispersémosla | dispersémonos | dispersémoos | dispersémoslos, dispersémoslas | |
with informal second-person plural imperative dispersad | |||||||
dative | dispersadme | not used | dispersadle | dispersadnos | dispersaos | dispersadles | |
accusative | dispersadme | not used | dispersadlo, dispersadla | dispersadnos | dispersaos | dispersadlos, dispersadlas | |
with formal second-person plural imperative dispersen | |||||||
dative | dispérsenme | not used | dispérsenle | dispérsennos | not used | dispérsenles, dispérsense | |
accusative | dispérsenme | not used | dispérsenlo, dispérsenla | dispérsennos | not used | dispérsenlos, dispérsenlas, dispérsense |
Further reading
- “dispersar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.