degollar
Catalan
Etymology
From Latin dēcollāre, present infinitive of dēcollō (“I decapitate or behead”), from dē- + collum (“neck, throat”) + -ō (compare Catalan coll).
Conjugation
Conjugation of degollar (first conjugation)
infinitive | degollar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | degollant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | degollat | degollada | |||||
plural | degollats | degollades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | degollo | degolles | degolla | degollem | degolleu | degollen | |
imperfect | degollava | degollaves | degollava | degollàvem | degollàveu | degollaven | |
future | degollaré | degollaràs | degollarà | degollarem | degollareu | degollaran | |
preterite | degollí | degollares | degollà | degollàrem | degollàreu | degollaren | |
conditional | degollaria | degollaries | degollaria | degollaríem | degollaríeu | degollarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | degolli | degollis | degolli | degollem | degolleu | degollin | |
imperfect | degollés | degollessis | degollés | degolléssim | degolléssiu | degollessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | degolla | degolli | degollem | degolleu | degollin |
Further reading
- “degollar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
Spanish
Etymology
From Latin decollāre, present infinitive of dēcollō (“to decapitate or behead”), from dē- + collum (“neck, throat”) + -ō (compare Spanish cuello). Cognate with English decollate.
Pronunciation
- IPA(key): (most of Spain and Latin America) /deɡoˈʝaɾ/ [d̪e.ɣ̞oˈʝaɾ]
- IPA(key): (rural northern Spain, Andes Mountains) /deɡoˈʎaɾ/ [d̪e.ɣ̞oˈʎaɾ]
- IPA(key): (Buenos Aires and environs) /deɡoˈʃaɾ/ [d̪e.ɣ̞oˈʃaɾ]
- IPA(key): (elsewhere in Argentina and Uruguay) /deɡoˈʒaɾ/ [d̪e.ɣ̞oˈʒaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: de‧go‧llar
Verb
degollar (first-person singular present degüello, first-person singular preterite degollé, past participle degollado)
Conjugation
Conjugation of degollar (o-ue alternation) (See Appendix:Spanish verbs)
Selected combined forms of degollar (o-ue alternation)
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
singular | plural | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
with infinitive degollar | |||||||
dative | degollarme | degollarte | degollarle, degollarse | degollarnos | degollaros | degollarles, degollarse | |
accusative | degollarme | degollarte | degollarlo, degollarla, degollarse | degollarnos | degollaros | degollarlos, degollarlas, degollarse | |
with gerund degollando | |||||||
dative | degollándome | degollándote | degollándole, degollándose | degollándonos | degollándoos | degollándoles, degollándose | |
accusative | degollándome | degollándote | degollándolo, degollándola, degollándose | degollándonos | degollándoos | degollándolos, degollándolas, degollándose | |
with informal second-person singular tú imperative degüella | |||||||
dative | degüéllame | degüéllate | degüéllale | degüéllanos | not used | degüéllales | |
accusative | degüéllame | degüéllate | degüéllalo, degüéllala | degüéllanos | not used | degüéllalos, degüéllalas | |
with informal second-person singular vos imperative degollá | |||||||
dative | degollame | degollate | degollale | degollanos | not used | degollales | |
accusative | degollame | degollate | degollalo, degollala | degollanos | not used | degollalos, degollalas | |
with formal second-person singular imperative degüelle | |||||||
dative | degüélleme | not used | degüéllele, degüéllese | degüéllenos | not used | degüélleles | |
accusative | degüélleme | not used | degüéllelo, degüéllela, degüéllese | degüéllenos | not used | degüéllelos, degüéllelas | |
with first-person plural imperative degollemos | |||||||
dative | not used | degollémoste | degollémosle | degollémonos | degollémoos | degollémosles | |
accusative | not used | degollémoste | degollémoslo, degollémosla | degollémonos | degollémoos | degollémoslos, degollémoslas | |
with informal second-person plural imperative degollad | |||||||
dative | degolladme | not used | degolladle | degolladnos | degollaos | degolladles | |
accusative | degolladme | not used | degolladlo, degolladla | degolladnos | degollaos | degolladlos, degolladlas | |
with formal second-person plural imperative degüellen | |||||||
dative | degüéllenme | not used | degüéllenle | degüéllennos | not used | degüéllenles, degüéllense | |
accusative | degüéllenme | not used | degüéllenlo, degüéllenla | degüéllennos | not used | degüéllenlos, degüéllenlas, degüéllense |
Derived terms
- degolladero
- degolladura
- degollamiento
- degollante
- degollina
Related terms
Further reading
- “degollar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.