deambular
Catalan
Pronunciation
Verb
deambular (first-person singular present deambulo, past participle deambulat)
- (intransitive) to wander
Conjugation
Conjugation of deambular (first conjugation)
infinitive | deambular | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | deambulant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | deambulat | deambulada | |||||
plural | deambulats | deambulades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | deambulo | deambules | deambula | deambulem | deambuleu | deambulen | |
imperfect | deambulava | deambulaves | deambulava | deambulàvem | deambulàveu | deambulaven | |
future | deambularé | deambularàs | deambularà | deambularem | deambulareu | deambularan | |
preterite | deambulí | deambulares | deambulà | deambulàrem | deambulàreu | deambularen | |
conditional | deambularia | deambularies | deambularia | deambularíem | deambularíeu | deambularien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | deambuli | deambulis | deambuli | deambulem | deambuleu | deambulin | |
imperfect | deambulés | deambulessis | deambulés | deambuléssim | deambuléssiu | deambulessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | deambula | deambuli | deambulem | deambuleu | deambulin |
Further reading
- “deambular” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “deambular”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “deambular” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “deambular” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Portuguese
Etymology
Borrowed from Latin deambulāre.
Pronunciation
- (Brazil) IPA(key): /de.ɐ̃.buˈla(ʁ)/ [de.ɐ̃.buˈla(h)]
- (São Paulo) IPA(key): /de.ɐ̃.buˈla(ɾ)/
- (Rio de Janeiro) IPA(key): /de.ɐ̃.buˈla(ʁ)/ [de.ɐ̃.buˈla(χ)]
- (Southern Brazil) IPA(key): /de.ɐ̃.buˈla(ɻ)/
- (Portugal) IPA(key): /djɐ̃.buˈlaɾ/
- Hyphenation: de‧am‧bu‧lar
Verb
deambular (first-person singular present deambulo, first-person singular preterite deambulei, past participle deambulado)
- (intransitive) to wander
Conjugation
Conjugation of deambular (See Appendix:Portuguese verbs)
1Brazil.
2Portugal.
Further reading
- “deambular” in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa.
- “deambular” in Dicionário infopédia da Língua Portuguesa. Porto: Porto Editora, 2003–2023.
Spanish
Etymology
From Latin deambulāre, present active infinitive of deambulō. Compare obsolete English deambulate.
Pronunciation
- IPA(key): /deambuˈlaɾ/ [d̪e.ãm.buˈlaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: de‧am‧bu‧lar
Verb
deambular (first-person singular present deambulo, first-person singular preterite deambulé, past participle deambulado)
- (intransitive) to mosey, to amble, to wander, to roam
- 2006, Laura Gallego García, El Valle de los Lobos, SM, →ISBN, page 66:
- Siguió deambulando sin rumbo hasta que tropezó con una enorme puerta cerrada […] .
- She kept on wandering aimlessly until she bumped into a huge closed door […] .
-
Conjugation
Conjugation of deambular (See Appendix:Spanish verbs)
Further reading
- “deambular”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.