ronsejar

Catalan

Etymology

ronsa +‎ -ejar

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /ron.səˈʒa/

(Central) IPA^(key): /run.səˈʒa/

(Valencian) IPA^(key): /ron.seˈd͡ʒaɾ/

Noun

ronsejar (first-person singular present ronsejo, past participle ronsejat)

to dawdle
Synonym: gallinejar

Conjugation

Conjugation of ronsejar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			ronsejar
present participle			ronsejant
past participle				masculine		feminine
		singular		ronsejat		ronsejada
		plural		ronsejats		ronsejades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ronsejo	ronseges	ronseja	ronsegem	ronsegeu	ronsegen
	imperfect	ronsejava	ronsejaves	ronsejava	ronsejàvem	ronsejàveu	ronsejaven
	future	ronsejaré	ronsejaràs	ronsejarà	ronsejarem	ronsejareu	ronsejaran
	preterite	ronsegí	ronsejares	ronsejà	ronsejàrem	ronsejàreu	ronsejaren
	conditional	ronsejaria	ronsejaries	ronsejaria	ronsejaríem	ronsejaríeu	ronsejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ronsegi	ronsegis	ronsegi	ronsegem	ronsegeu	ronsegin
	imperfect	ronsegés	ronsegessis	ronsegés	ronsegéssim	ronsegéssiu	ronsegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	ronseja	ronsegi	ronsegem	ronsegeu	ronsegin

Derived terms

ronsejaire

Further reading

“ronsejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.