merèixer
Catalan
Etymology
From Vulgar Latin *merēscere, from Latin merēre, present active infinitive of mereō.
Pronunciation
Conjugation
Conjugation of merèixer (second conjugation, irregular past participle)
| infinitive | merèixer | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | mereixent | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | merescut | merescuda | |||||
| plural | merescuts | merescudes | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | mereixo | mereixes | mereix | mereixem | mereixeu | mereixen | |
| imperfect | mereixia | mereixies | mereixia | mereixíem | mereixíeu | mereixien | |
| future | mereixeré | mereixeràs | mereixerà | mereixerem | mereixereu | mereixeran | |
| preterite | mereixí | mereixeres | mereixé | mereixérem | mereixéreu | mereixeren | |
| conditional | mereixeria | mereixeries | mereixeria | mereixeríem | mereixeríeu | mereixerien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | mereixi | mereixis | mereixi | mereixem | mereixeu | mereixin | |
| imperfect | mereixés | mereixessis | mereixés | mereixéssim | mereixéssiu | mereixessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | mereix | mereixi | mereixem | mereixeu | mereixin | ||
Derived terms
Further reading
- “merèixer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “merèixer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “merèixer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “merèixer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.