junyir

Catalan

Alternative forms

Etymology

From Latin jungō, attested from the 13th century.[1]

Pronunciation

Verb

junyir (first-person singular present junyeixo, past participle junyit)

  1. (transitive) to join, to unite
    Synonyms: ajuntar, unir
  2. (transitive) to yoke
    Synonym: enjovar

Conjugation
Conjugation of junyir (third conjugation with -eix- infix)
infinitive junyir
present participle junyint
past participle masculine feminine
singular junyit junyida
plural junyits junyides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present junyeixo junyeixes junyeix junyim junyiu junyeixen
imperfect junyia junyies junyia junyíem junyíeu junyien
future junyiré junyiràs junyirà junyirem junyireu junyiran
preterite junyí junyires junyí junyírem junyíreu junyiren
conditional junyiria junyiries junyiria junyiríem junyiríeu junyirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present junyeixi junyeixis junyeixi junyim junyiu junyeixin
imperfect junyís junyissis junyís junyíssim junyíssiu junyissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— junyeix junyeixi junyim junyiu junyeixin

References
  1. “junyir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.