esclafar

Catalan

Etymology

Onomatopoeic. First attested in the 14th century.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əs.kləˈfa/

(Valencian) IPA^(key): /es.klaˈfaɾ/

Verb

esclafar (first-person singular present esclafo, past participle esclafat)

(transitive) to squash; to crush

Conjugation

Conjugation of esclafar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			esclafar
present participle			esclafant
past participle				masculine		feminine
		singular		esclafat		esclafada
		plural		esclafats		esclafades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclafo	esclafes	esclafa	esclafem	esclafeu	esclafen
	imperfect	esclafava	esclafaves	esclafava	esclafàvem	esclafàveu	esclafaven
	future	esclafaré	esclafaràs	esclafarà	esclafarem	esclafareu	esclafaran
	preterite	esclafí	esclafares	esclafà	esclafàrem	esclafàreu	esclafaren
	conditional	esclafaria	esclafaries	esclafaria	esclafaríem	esclafaríeu	esclafarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esclafi	esclafis	esclafi	esclafem	esclafeu	esclafin
	imperfect	esclafés	esclafessis	esclafés	esclaféssim	esclaféssiu	esclafessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	esclafa	esclafi	esclafem	esclafeu	esclafin

Derived terms

esclafassar

Further reading

“esclafar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Occitan

Verb

esclafar

to squash; to crush

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.