empentar

Catalan

Etymology

empenta +‎ -ar

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əm.pənˈta/

(Valencian) IPA^(key): /em.penˈtaɾ/
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

empentar (first-person singular present empento, past participle empentat)

(transitive) to push, to shove

Conjugation

Conjugation of empentar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			empentar
present participle			empentant
past participle				masculine		feminine
		singular		empentat		empentada
		plural		empentats		empentades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empento	empentes	empenta	empentem	empenteu	empenten
	imperfect	empentava	empentaves	empentava	empentàvem	empentàveu	empentaven
	future	empentaré	empentaràs	empentarà	empentarem	empentareu	empentaran
	preterite	empentí	empentares	empentà	empentàrem	empentàreu	empentaren
	conditional	empentaria	empentaries	empentaria	empentaríem	empentaríeu	empentarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empenti	empentis	empenti	empentem	empenteu	empentin
	imperfect	empentés	empentessis	empentés	empentéssim	empentéssiu	empentessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	empenta	empenti	empentem	empenteu	empentin

Further reading

“empentar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“empentar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“empentar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“empentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.