efluir

Catalan

Etymology

From Latin effluō.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ə.fluˈi/

(Valencian) IPA^(key): /e.fluˈiɾ/

Verb

efluir (first-person singular present eflueixo, past participle efluït)

to emanate, to flow out

Conjugation

Conjugation of efluir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			efluir
present participle			efluint
past participle				masculine		feminine
		singular		efluït		efluïda
		plural		efluïts		efluïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eflueixo	eflueixes	eflueix	efluïm	efluïu	eflueixen
	imperfect	efluïa	efluïes	efluïa	efluíem	efluíeu	efluïen
	future	efluiré	efluiràs	efluirà	efluirem	efluireu	efluiran
	preterite	efluí	efluïres	efluí	efluírem	efluíreu	efluïren
	conditional	efluiria	efluiries	efluiria	efluiríem	efluiríeu	efluirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eflueixi	eflueixis	eflueixi	efluïm	efluïu	eflueixin
	imperfect	efluís	efluïssis	efluís	efluíssim	efluíssiu	efluïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	eflueix	eflueixi	efluïm	efluïu	eflueixin

Antonyms

afluir

Related terms

efluència
efluent
efluvi
efluxió

Further reading

“efluir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.