conèixer

From Vulgar Latin *conōscĕre, from the 12th century,[1] from Latin cognōscere, present active infinitive of cognōscō. Compare Occitan conéisser and conéisher, French connaître, Spanish conocer, Portuguese conhecer.

• (Balearic) IPA^(key): /koˈnə.ʃə/
• (Central) IPA^(key): /kuˈnɛ.ʃə/
• (Valencian) IPA^(key): /koˈnej.ʃeɾ/

• Audio

  (file)

• Rhymes: -ɛʃe(ɾ)

conèixer (first-person singular present conec, past participle conegut)

1. to know (a person, a place, etc.)

   Conec un bon restaurant italià. ― I know of a good Italian restaurant.

   Havent viscut a Tokyo, conec bé la ciutat. ― Having lived in Tokyo, I know the city well.

2. to get to know
3. to recognise

• reconèixer

• “conèixer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conèixer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conèixer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.