goig

From Latin gaudium. Attested from the 12th century.[1] Doublet of gaudi, a later learned borrowing.

• (Balearic, Central, Valencian) IPA^(key): /ˈɡɔt͡ʃ/

goig m (plural goigs)

1. joy, pleasure
2. (poetry, especially in plural) A verse in praise of the Virgin Mary or a saint.

• “goig” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “goig”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “goig” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “goig” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.