ascla

From Late Latin ascla, from Latin assula.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /ˈas.klə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈas.kla/

ascla f (plural ascles)

1. flake, chip (a loose filmy mass or a thin chiplike layer of anything)

• asclar

• “ascla” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ascla”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “ascla” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ascla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From earlier astla, from Classical assula. Attested in Cassiodorus.[1]

• (Proto-Romance) IPA^(key): /ˈaskla/

ascla f (genitive asclae); first declension (Late Latin)

1. Alternative form of assula (“splinter”)