suplent

Learned borrowing from Latin supplēns, present participle of suppleō.

• (Balearic, Valencian) IPA^(key): /suˈplent/
• (Central) IPA^(key): /suˈplen/

suplent (masculine and feminine plural suplents)

1. substitute, surrogate

• suplència

• suplir

• “suplent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “suplent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “suplent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “suplent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.