ròssa

Uncertain. Perhaps from a derivation of Common West Germanic *rotjan (compare Old English rotian), from the same root as Proto-Germanic *rutāną (“to rot”), or from Proto-Germanic *hrussą (“horse”).

(Balearic, Central) IPA^(key): /ˈrɔ.sə/

• (Valencian) IPA^(key): /ˈrɔ.sa/

ròssa f (plural ròsses)

1. (dialectal) horse
2. A horse, ass, or mule that is skinny, old, and useless; a nag, a hack.
3. An old, worn-out, useless person.
4. carrion

   Synonym: carronya

• rossam (“herd of horses”)
• rossí (“nag”)

• rossegar (“to drag”)

• “ròssa” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ròssa”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “ròssa” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ròssa” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.