orador

From Latin ōrātor.

orador m (plural oradors, feminine oradora)

1. orator

• “orador” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “orador”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “orador” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “orador” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Semi-learned borrowing from Latin ōrātōrem.

orador m (plural oradores, feminine oradora, feminine plural oradoras)

1. orator; speaker (one who makes a speech to an audience)
2. prayer (one who prays)

   Synonym: rezador

• oração
• orar

• “orador” in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa.

From Latin ōrātor.

• IPA^(key): /oɾaˈdoɾ/ [o.ɾaˈð̞oɾ]

• Audio (Colombia)

  (file)

• Rhymes: -oɾ
• Syllabification: o‧ra‧dor

orador m (plural oradores, feminine oradora, feminine plural oradoras)

1. speaker (as in public speaker)
2. orator

• oración
• orar

• “orador”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014