nuca

From Medieval Latin nucha, from Arabic نُخَاع‎ (nuḵāʕ). .

• (Balearic, Central) IPA^(key): /ˈnu.kə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈnu.ka/

nuca f (plural nuques)

1. nape, back of the neck

• “nuca” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “nuca”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “nuca” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “nuca” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Medieval Latin nucha, from Arabic نُخَاع‎ (nuḵāʕ).

• IPA^(key): /ˈnu.ka/
• Rhymes: -uka
• Hyphenation: nù‧ca

nuca f (plural nuche)

1. (anatomy) nape, back of the neck

• Canu, cuna

• IPA^(key): /ˈnyka/

nuca f (plural nuche)

1. nape

Borrowed from Medieval Latin nucha, from Arabic نُخَاع‎ (nuḵāʕ).[1][2]

• Hyphenation: nu‧ca

nuca f (plural nucas)

1. nape (back part of the neck)

• nucal

From Medieval Latin nucha, from Arabic نُخَاع‎ (nuḵāʕ).

• IPA^(key): /ˈnuka/ [ˈnu.ka]
• Rhymes: -uka
• Syllabification: nu‧ca

nuca f (plural nucas)

1. (anatomy) nape, back of the neck

• cogote

• “nuca”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014