normatiu

From French normatif.

• (Balearic) IPA^(key): /noɾ.məˈtiw/
• (Central) IPA^(key): /nur.məˈtiw/
• (Valencian) IPA^(key): /noɾ.maˈtiw/

normatiu (feminine normativa, masculine plural normatius, feminine plural normatives)

1. normative (of or pertaining to norms)
2. normative (conforming to norms)
3. normative (attempting to establish a norm)

• normativitat

• norma

• “normatiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “normatiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “normatiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “normatiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.