interrogatiu

From Latin interrogātīvus.

• (Balearic) IPA^(key): /in.tə.ro.ɡəˈtiw/
• (Central) IPA^(key): /in.tə.ru.ɡəˈtiw/
• (Valencian) IPA^(key): /in.te.ro.ɡaˈtiw/
• Rhymes: -iw

interrogatiu (feminine interrogativa, masculine plural interrogatius, feminine plural interrogatives)

1. interrogative (asking or denoting a question)

• interrogativament

• interrogació
• interrogar

• “interrogatiu” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “interrogatiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “interrogatiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “interrogatiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.