canalla
Catalan
Noun
canalla f (plural canalles)
- (collective) children
- 1956, Joan Sales, Incerta glòria:
- Mentrestant la canalla, i n'hi havia un mosquer, venien a admirar de la vora els nostres galons, les nostres guerreres flamants.
- Meanwhile the children--and there was a swarm of them--came close up to admire our stripes, our brand-new military jackets.
-
- (castells) The child members of a colla, as a group.
- assaig de canalla
- special practice for the children of a colla
- (obsolete, derogatory) canaille
Further reading
- “canalla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
- “canalla”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Spanish
Pronunciation
- IPA(key): (most of Spain and Latin America) /kaˈnaʝa/ [kaˈna.ʝa]
- IPA(key): (rural northern Spain, Andes Mountains) /kaˈnaʎa/ [kaˈna.ʎa]
- IPA(key): (Buenos Aires and environs) /kaˈnaʃa/ [kaˈna.ʃa]
- IPA(key): (elsewhere in Argentina and Uruguay) /kaˈnaʒa/ [kaˈna.ʒa]
- (most of Spain and Latin America) Rhymes: -aʝa
- (rural northern Spain, Andes Mountains) Rhymes: -aʎa
- (Buenos Aires and environs) Rhymes: -aʃa
- (elsewhere in Argentina and Uruguay) Rhymes: -aʒa
- Syllabification: ca‧na‧lla
Further reading
- “canalla”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.